APUNTS SOBRE UNA HISTÒRIA

De totes aquestes premisses en podem gaudir si desemboliquem tot un aldarull de dades, personatges i accions que han configurat el nostre esdevenidor social. L'u de febrer de mil nou-cents seixanta-sis un grup d'afeccionats al tennis, reunits en un edifici del bell mig de les Rambles Vilanovines, signen un acta de fundació del ''Club Tenis Villanueva'' amb l'objectiu de ''fomentar los deportes en esta ciudad y, en especial, el del tenis''. Els noms de Pere Puig Cortiella, Ignasi Roig Piera, Joaquim de Cabanyes Ricard, Joan Ferrer Soler, Ricard Soler Garrigó, Joan Alías Ruiz, Fernando Domínguez Sánchez i Miguel Puig Cortiella transcendeixen d'aquella tertúlia, poc menys que espontània, a les primeres pàgines escrites de la nostra història. Dies desprès, el dotze de febrer, els Estatuts prenen forma i són sancionats per La Real Federación Española de Tenis.

La maquinària d'una entitat començava a caminar quan mitjançant aportacions particulars fins a un milió de pessetes i La sol·licitud d'una subvenció a La Delegación Nacional de Deportes, es pensava en La construcció de tres pistes de tenis de terra batuda i d'una piscina de 25 x 12 m, així com una infrastructura inicial de serveis.

Aquests projectes foren rellançats a la primera Assemblea de Socis del dia vuit de març del mateix any on es confirmà la Junta Directiva que tindria que fer-ne realitats dels projectes ja dissenyats. Aquest equip presidit per En Pere Puig Cortiella comprenia des d'un principi l'existència d'un Sots-President, Secretari, Tresorer i un primer organigrama de funcions com les de relacions públiques, esportiva, obres i construccions, econòmica, administrativa i ''representació del Club a Barcelona''.

En aquest període s’imposaren els primers barems de quotes que es traduïen en mil dues-centes pessetes el pagament inicial o d'entrada, mil dues-centes pessetes La quota anual i tres-centes pessetes la quota anual de fills barons.

De la pròpia època en conservem un document comptable on es recorda La ''compra de 1.000 cipreses'', 25 ''pebreros'' y 25 ''pinos'' a La Granja Agrícola de Caldes de Montbui, de La Diputació Provincial de Barcelona.

El 23 d'octubre de 1966 fou La data d'inauguració de La primera fase d’instal·lacions. Assistents a l'acte foren el llavors Delegat Regional d'Educació Física i Esports, Juan A. Samaranch; el President de La RFET, Sr. Marquès de Cabanes; President de La Federació Catalana de Tennis, Joan Mir; Antoni Ferrer Pi, com a batlle local i importants personalitats de La vida política catalana. Les instal·lacions foren beneïdes pel RD. Manuel Roig.

Els propis actes ja eren reflectits en el Butlletí nº 1 editat per a la mateixa efemèride.

El següent butlletí ja no seria publicat fins quatre anys desprès, quan es feia públic els Estatuts Generals de l'entitat i el Reglament de Pistes i Piscina, així com un balanç econòmic i social dels primers quatre anys del Club i un primer llistat de Socis.

A finals dels seixanta, el Club comptava amb cinc pistes de tennis i s'adoptà l'emissió de cinc-cents Títols Socials amb valor nominal de 10.000 pts, gestionats per un Reglament de Títols.

Als sis anys i escaig d'existència es planteja La necessitat d'un estatge social i es realitza una avantprojecte del local. Aquest projecte no serà aprovat fins l'any 1974.

Aquest darrer any, i en el transcurs d'una Assemblea, pot comentar-se l'anècdota del fet que fos qüestionada l'obligatorietat de jugar amb vestit blanc o bé La permissibilitat d'emprar colors ''pàl·lids'' mentre es feia ús de les pistes de tennis. L'Assemblea decidí per vint vots a favor, nou en contra i tres abstencions l'obligació de la vestimenta blanca. En aquesta reunió fou aprovada també La construcció de dos frontons.

La configuració del terreny actualment propietat del Club restà determinada amb La compra de la parcel·la adjacent a l'originària. Estem parlant del mes d'agost de 1978.

En el decurs d'aquests anys el Club Tennis Vilanova aconseguia, pas a pas, obrir-se un nom entre els grans del tennis estatal. Als cada cop més brillants èxits en el terreny competitiu s'alternaven èxits d'organització en l'acolliment d'un campionat o torneig. En aquest ordre, no podem oblidar La fundació de l'actual Escola de Tennis, a Les primeries de l'any 1975.

La resta de La història, aquella que mai s'esmenta, no és menys significativa; si més no, és una munió diferenciada de fets sense relleu però amb una càrrega important de continuïtat, evolució i interacció d'un ''nucli'' social i d'una població que, avui per avui, omple els arxius de Socis amb personatges de totes Les tendències i condicions.

Ben segur, que en el camí d'aquesta evolució i a rel de La proposta de nous espais per a nous esports per a una creixent massa social, hom podrà celebrar el nostre Vint-i-cinquè Aniversari en l'àmbit incomparable d'unes magnífiques instal·lacions, un estatge acollidor i un nombre d'associats al voltant de mil ànimes.

Veure fotografies històriques